Els plecs dels tovallons es classifiquen pel seu aspecte visual en categories com ara animals, plantes i formes diverses. D'acord amb el mètode de plegat i els articles de menjador específics utilitzats per a la col·locació, es divideixen a més en plecs de copes, plecs de plats i plecs d'anell. Els plecs de copa tenen una gran-qualitat tridimensional i un aspecte realista; s'utilitzen amb freqüència a les taules d'estil xinès-, tot i que comporten el risc d'embrutar la cristalleria. Els plecs de plats utilitzen una tècnica higiènica i senzilla-que permet preparar-los amb antelació- i s'utilitzen àmpliament tant als restaurants xinesos com occidentals. Els plecs d'anell són tradicionals, senzills i elegants, cosa que els converteix en una opció popular per a la configuració de la taula de banquets.
Les tècniques fonamentals per plegar els tovallons inclouen el plegat bàsic, el plegat, l'enrotllament, la volta i l'estirament, el pessic i l'enganxament. El plegat bàsic és la tècnica més fonamental en l'art de plegar els tovallons. El plisat és una tècnica específica que s'aplica a l'hora de crear plecs o plecs. Enrotllar consisteix a enrotllar el tovalló en una forma cilíndrica. Girar i estirar implica girar o extreure seccions específiques del tovalló-després que s'hagi plegat o enrotllat-per formar el patró desitjat. El pessic s'utilitza principalment per donar forma al cap d'ocells o animals. Enganxar es refereix a l'ús d'una eina per passar a través de les costures en capes del tovalló, reunint la tela a mesura que passa per crear textures amb volants.
La selecció i l'aplicació dels plecs de tovallons s'han de guiar generalment per factors com la naturalesa, l'escala i la formalitat del restaurant o banquet; la temporada; i les creences i costums religiosos dels convidats. Quan seleccioneu els plecs de la tassa per a un banquet, el plec de la taula principal s'ha de col·locar una mica més alt que els altres. Per a-banquets a gran escala, sol ser l'opció preferida els plecs de plats més senzills-que es poden preparar amb antelació-. Quan acull convidats japonesos, és recomanable evitar l'ús de dissenys de flors de lotus. Per als casaments, els motius com ara roses, bessons-flors de lotus i ànecs mandarins són molt adequats. Per a les celebracions de Nadal, dissenys com les botes de Nadal o les espelmes són excel·lents opcions.
Segons l'etiqueta de menjar occidental, l'amfitrió hauria de ser, en general, el primer a desplegar el tovalló. Aquesta acció s'ha de realitzar amb suavitat i gràcia. La col·locació correcta implica desplegar el tovalló-en una doble capa o en un plec en diagonal, amb la vora plegada mirant cap a un mateix-i col·locar-lo a la falda. Si cal deixar la taula temporalment, el tovalló s'ha de col·locar al seient de la cadira o deixar-lo penjar lleugerament sobre la vora de la taula. En acabar l'àpat, el tovalló es pot col·locar casualment a la taula; no s'hauria de "replegar" perfectament. El tovalló està destinat a netejar la boca; mai s'ha d'utilitzar per netejar coberts o per eixugar la transpiració.
Les funcions principals d'un tovalló de menjador inclouen: protegir la roba d'un estès per la falda; netejar la boca amb la superfície interna del tovalló; proporcionar una pantalla discreta-per exemple, per tapar-se la boca mentre utilitza un escuradents; i serveix com a senyal no-verbal-per exemple, l'amfitriona que desplega el seu tovalló indica l'inici de l'àpat, col·locar el tovalló a la taula indica la seva finalització i col·locar-lo al seient de la cadira indica una absència temporal.
